El Fons documental de l'artista Jordi Benito / Carles Toribio Gómez
Toribio i Gómez, Carles


En: Ponències : Anuari del Centre d'Estudis de Granollers. Granollers, núm. 20 (2016) , p. 137-148 : il. (Documents i notes d'investigació) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Jordi Benito (Granollers, 1951 - Barcelona, 2008) és un artista d'una importància cabdal dintre del desenvolupament de l'art d'acció, de l'art conceptual, de la performance i de la instal·lació efímera. La seva producció és heterogènia, complexa i fins fa poc força desconeguda per molts. L'any 2012 la família Benito Verdaguer donà a la ciutat el seu fons documental, més de cent cinquanta carpetes plenes de documents i fotografies que recorren tota la seva trajectòria artística des del 1971. El Museu de Granollers va acollir-lo i en realitzà l'inventari, l'estudi i la catalogació. Des del 2016 i durant vint-i-cinc anys en tindrà la custòdia el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) per posar-lo a disposició dels estudiosos i donar-li la màxima difusió possible. Aquest article presenta aquest fons documental, que és un element fonamental per entendre l'obra de l'artista.

El arte de acción en Catalunya : Jordi Benito y su contexto [Fitxer informàtic] / Sonia Lombao Méndez
Lombao Méndez, Sonia


Barcelona : Universitat de Barcelona, 2015
Dirigida per: Salabert, Pere. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2015
1 recurs electrònic

En aquesta tesi s'ha plantejat un nou estudi de les accions realitzades per artistes catalans en els anys setanta, que no atén únicament a aspectes formals sinó, sobretot, a l'anàlisi de la situació cultural, política i intel·lectual en la qual es van produir. Per a aquesta anàlisi he utilitzat diverses fonts, com els articles d'Alexandre Cirici en la premsa local i publicacions de l'època com Li happening de Jean Jacques Lebel, en les quals es van poder inspirar els artistes, però també fonts posteriors de caràcter secundari com les crítiques de Teresa Camps, entre unes altres. Amb aquesta informació s'ha tractat d'assentar unes línies generals entre les pautes d'estudi de l'art d'acció català. Aquestes pautes confirmen l'existència d'uns referents de les pràctiques que apunten a contextos com el novaiorquès, l'alemany, el francès, l'ideari del qual té una base comuna, que enfonsa les seves arrels, d'una banda, en la filosofia del llenguatge, i per un altre, en la crítica a la idea de progrés -associada al control exercit pels governs en la societats del capitalisme tardà- defensada pels situacionistes. L'estudi de casos particulars com John Cage, Vito Acconci, Josep Beuys o Jean Jacques Lebel posa en evidència un important deute amb l'exterior que serà revisada en relació amb altres aspectes que determinen les particularitats del cas català.